Les constitucions (espanyola, francesa o camerunesa) que no s'adapten als nous temps es converteixen en un fòssil lleig del passat. Les constitucions que no consideren prou la diversitat lingüística i només imposen una sola manera de fer, i de dir i de sentir, són cegues i sordes davant de la seva realitat.
L'article 2 de la Constitució Francesa de 1958 proclama, al meu entendre amb absoluta traïdoria, que "la langue de la Repúblique est le français" i es queda tan ampla. Tan ampla i tan desconsiderada. Perquè no només no fa cap favor a llengües com l'occitana, que pateix una injusta alienació i que esdevé minoritzada en el seu territori històric sinó que atempta contra la lliure expressió lingüística dels que viuen en aquest territori històric.
Aquests lleis impositives que es troben a anys llum de les realitats lingüístiques contribueixen a la desaparació de les llengües per la via del desprestigi i d'una bona colla de prejudicis lingüístics.
 |
| Mapa històric de la Bretanya |
En una ocasió, en ple viatge cap al nord de la Bretanya francesa, se'm va ocórrer preguntar a l'amo d'un restaurant bretó si mai no s'havien plantejat la independència respecte de França. Ho vaig fer sobre l'evidència de la realitat cultural, social i lingüística diferent de la Bretanya. Resultat? Una mica més i l'amo del restaurant em fa fora del local o em clava una forquilla al coll. Em va escridassar, em va preguntar què m'havia cregut i va manifestar la seva absoluta satisfacció del fet de pertànyer a França, encara que no fos parisenc. Jo li vaig remarcar el caràcter distintiu de la seva zona en un sentit positiu i diferenciador i ell, malcarat va escombrar d'una passada qualsevol marge de dubte sobre la seva condició francesa.
Dominava el Bretó i potser tenia nocions del que havia estat la història de la Bretanya però res d'això li enterbolia el més mínim el seu orgull de francès. Segurament primer se sentia francès i després bretó i segur que d'aquí no res, després d'una generació més, ja només se sentiran francesos i s'avergonyiran de no ser-ho el cent per cent per la seva antiga condició de bretons, la qual cosa fins i tot els arribarà a avergonyir.
 |
| Bandera de la Bretanya Francesa |
Que en són d'avorrides les homogeneïtzacions, i de maldestres davant la riquesa que comporta la diversitat de maneres de viure la vida que ens regalen les llengües de cada territori! Això també és malbaratar la realitat! I el que cal, i ens cal és molta pedagogia per posar les coses a lloc i no deixar-nos endur més per actituds que fins i tot promouen les cartes magnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada