Sens dubte, aquest curs de llengua occitana m'ha refermat encara més en les meves consideracions prèvies sobre la realitat sociolingüística de les terres de parla occitana. Els diferents estudis que he llegit pel que fa a les conductes dels parlants respecte de la llengua occitana, la petjada inexorable de la diglòssia d'unes llengües considerades aptes per a la comunicació oficial en detriment d'unes altres rellevades a usos molt restringits i, encara pitjor, com a aparador i reclam comercial, en un sentit de rara avis que ha de cridar només l'atenció però a la qual no se li dóna més relleu, em va engrescar a comprovar aquesta realitat in situ.
I durant la darrera Setmana Santa vaig passar uns dies a la Val d'Aran. Un cop a la capital vaig cercar totes les manifestacions visuals de la llengua aranesa: Cartells oficials del Conselh Generau d'Aran, cartells comercials, monuments, rètols indicatius, inscripcions públiques, inscripcions clandestines a les parets, anuncis pràctics...
I entre tot plegat, que no és excessiu, tenint en compte que la capital aranesa és una terra de pas per exemple de francesos i espanyols i molts comerciants reclamen llurs moviments econòmics amb textos en francès i en espanyol, em va cridar l'atenció el cartell del Club Aranés d'Espòrts d'Iuèrn, el (CAEI). Un rètol modern, en aranès que de lluny estant em va complaure d'allò més pel que tenia de reafirmació de l'expressió lingüística pròpia i oficial d'aquella terra.
 |
| Cartell del CAEI a la seva seu a Vielha |
M'hi vaig acostar i aleshores també em va venir a trobar una desil·lusió. El cartell està en aranès, sí, ja ha quedat clar, però només com a reclam o com a detall pintoresc.
Ara suposem que vull fer una gestió en aquell club. El cartell m'ha portat fins allí però la llengua nacional d'Occitània en la seva variant aranesa ha quedat fora, com el cartell. Perquè un cop dins tota la informació pràctica és en castellà. Per exemple l'horari, que es troba en el vidre de la mateixa porta d'entrada.
 |
| Horari en espanyol a la mateixa porta d'entrada. |
Ara suposem que trobem tancada aquesta porta, prenem nota de la pàgina web del club http://www.caei.es/ i quan tenim un moment hi fem un cop d'ull. L'occità-aranès s'ha fos com la gràcia d'uns esports d'hivern sense neu!
Fins i tot el CAEI celebra el seu aniversari en la llengua espanyola : "Sí amigos, este año hace veinte que un grupo
de amigos decidimos hacer un nuevo club que fuera aranés, y llevado por gente
de la Val d’Aran para poder seguir más de cerca todo lo que tenía interés en
nuestra casa. Y estamos muy orgullosos!, ya que después de veinte años se nos
conoce como un club que defiende el deporte en nuestra casa con todo el respeto
y agradecimiento por los que vienen de fuera para compartir con nosotros el
esquí y el recreo"
Un club aranès, portat per gent de la Val d'Aran per poder seguir de prop tot el que té interès a casa seva... Però no els interessa la llengua pròpia. Gens ni mica. I la prova és que només la consideren en el nom. Potser perquè pensen que aquest peculiaritat folklòrica de ressons indigenistes atraurà els exploradors espanyols, que esquiaran en espanyol i, sobretot, pagaran en espanyol.
Un club que diu que defensa l'esport a casa seva amb tot el respecte i agraïment pels que vénen de fora però un club que no defensa la llengua oficial de la Val d'Aran ni la comparteix amb ningú. Ni tan sols amb la gent de l'Aran!
Estimar una llengua, considerar-la en tots els seus àmbits, recolzar-la, compartir-la i donar-la a conèixer a qui vingui, ho faci des d'on ho faci, sí que no té preu. La resta són interessos meraments comercials per part de persones de cor gèlid, com la neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada