Només em falta una barra de pa sota el braç perquè em sento un acabat de néixer pel que fa a l'aprenentatge de l'occità. L'admiració per aquesta llengua em ve de lluny, de les tardes d'estudi a la massificada biblioteca de llengües romàniques de la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Parlo dels anys vuitanta (ja veieu que no acabo pas de néixer...). Recordo la lectura entusiasmada de textos de trobadors, la descoberta d'una gramàtica singular amb força punts de contacte amb la nostra, el lèxic, la fonètica... D' ençà aleshores cada vegada que he treballat textos provençals amb l'alumnat de batxillerat he sentit la mateixa barreja d'admiració i de curiositat. Tinc també molt presents les classes del CAP que vaig rebre a l'institut Joan Maragall de Barcelona de la mà del professor Ferran Gadea i a partir dels trobadors. Va ser un altre moment per a la fascinació respecte de l'occità.
Experiències acadèmiques a banda, sempre que m' he perdut per la Val d'Aran, fins i tot per anar a buscar rovellons en ple agost, m'ha cridat positivament l'atenció la llengua aranesa i la intenció de conèixer-la, encara que sigui tímidament, ha anat creixent amb el temps. A base d'excursions i de sovintejades estades per Setmana Santa a Bossòst. Fins que vaig veure la proposta de fer aquest curs d'occità i m'hi vaig "lançar" de cap.
Ben mirat em fa una mica de respecte entrar en l'aprenentatge de la gramàtica. Més que per la dificultat, pel poc temps de què disposo per fer-ho en condicions (ja no m'és possible passar-me la tarda a la biblioteca de romàniques!). Tot i així miraré d'anar donant resposta als requeriments. Pòc a pòc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada